Estrangeria

Ciutadans de la Unió Europea

Si ets ciutadà de la UE, de l'Espai Econòmic Europeu o de Suïssa, pots viure i treballar a Espanya sense permís. Si t'hi quedes més de 3 mesos, inscriu-te al Registre Central d'Estrangers (certificat verd amb el NIE), demostrant que treballes, estudies o tens recursos i assegurança mèdica.

Els teus familiars que no són de la UE (cònjuge, parella registrada, fills menors de 21 o a càrrec, pares a càrrec) demanen la targeta de familiar de ciutadà de la Unió, de 5 anys. Als 5 anys de residència s'obté la residència permanent.

L'arrelament

L'arrelament permet regularitzar la situació de qui ja viu a Espanya. Després de la reforma del 2025 els tipus són:

• Arrelament social: 2 anys a Espanya, sense antecedents penals, i vincles familiars o un informe d'inserció social. Ja no exigeix contracte de treball previ, però sí mitjans econòmics.
• Arrelament sociolaboral: 2 anys a Espanya i un o diversos contractes que sumin com a mínim el salari mínim.
• Arrelament socioformatiu: 2 anys a Espanya i matricular-se en una formació (FP, certificats de professionalitat, estudis que capacitin per treballar).
• Arrelament familiar: pare, mare, tutor o cuidador d'un menor espanyol o ciutadà de la UE, o familiar d'espanyol.
• Arrelament de segona oportunitat: per a qui va tenir permís en els darrers 2 anys i no el va poder renovar.

Concedida l'autorització, pots treballar per compte propi o d'altri des del primer dia.

Altres permisos i renovacions

• Treball des del país d'origen: l'empresa demana l'autorització (amb el Catálogo de ocupaciones de difícil cobertura és més fàcil) i després se sol·licita el visat al consolat.
• Estudis: autorització d'estada per estudis, que permet treballar fins a 30 hores setmanals.
• Reagrupament familiar: després d'1 any de residència legal i amb el permís renovat, pots portar el cònjuge, els fills i, en alguns casos, els pares. Cal acreditar habitatge adequat i mitjans econòmics.
• Renovació: demana-la en els 60 dies abans que caduqui o en els 90 dies després (amb possible multa). Després de 5 anys arriba la residència de llarga durada.
• Protecció internacional (asil): es demana a la frontera o al territori, davant la policia. Mentre es tramita tens un document provisional.

La nacionalitat espanyola

La via més comuna és la nacionalitat per residència. Els anys de residència legal i continuada que s'exigeixen són:

A més has d'aprovar dos exàmens de l'Instituto Cervantes: el DELE A2 d'espanyol (no el fan els qui vénen de països hispanoparlants) i el CCSE de coneixements constitucionals i socioculturals. La sol·licitud es presenta per internet al Ministeri de Justícia, té una taxa d'uns 100 € i el termini legal per resoldre és d'1 any, tot i que sovint s'allarga. Després es jura o promet la Constitució. Els ciutadans de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial i Portugal poden conservar la seva nacionalitat.

Empadronament i drets bàsics

Totes les persones que viuen en un municipi s'han d'empadronar, independentment de la seva situació administrativa. El padró dona accés a la sanitat pública, a l'escolarització dels fills i als serveis socials, i serveix per demostrar el temps d'estada en un arrelament. L'ajuntament no s'hi pot negar encara que no tinguis contracte de lloguer al teu nom; hi ha vies alternatives, com la declaració del titular o l'informe de serveis socials.

Queixes i reclamacions més freqüents

Models gratuïts que s'omplen al teu navegador. Per a escrits a qualsevol administració, consulta també la guia de queixes i reclamacions.

Informació general, no assessorament. Per a un cas concret, consulta un professional o el servei públic corresponent.