A Espanya el contracte pel qual una dona gesta un fill per a altres persones és nul: la mare legal és sempre la que dona a llum. Tot i així, centenars de famílies van cada any a països on és legal. Des del 2023 els consolats no inscriuen directament aquests nadons; els pares han de passar per un procediment judicial, normalment d'adopció o de reconeixement de la filiació paterna biològica.
El que diu la llei
La Llei de tècniques de reproducció assistida declara nul el contracte de gestació per substitució, sigui gratuït o pagat. La llei del 2023 sobre salut reproductiva la considera una forma de violència contra les dones i en prohibeix la publicitat. El Tribunal Suprem ha dit que inscriure sense més aquests infants vulneraria els drets de la mare gestant i del menor, però que l'interès de l'infant exigeix reconèixer-ne la relació amb els pares per altres vies.
Al món
Està permesa en alguns estats dels Estats Units, el Canadà (només altruista), el Regne Unit (només altruista), Grècia, Portugal (altruista i molt limitada), Geòrgia, Mèxic en alguns estats i altres països. La prohibeixen França, Alemanya, Itàlia (que el 2024 la va convertir en «delicte universal») i Espanya. El Parlament Europeu l'ha condemnada quan hi ha explotació.
Els arguments
A favor de regular-la
- Permet tenir fills a persones que no en poden tenir d'una altra manera.
- Una regulació altruista, amb garanties i control judicial, protegiria millor tothom que la prohibició.
- Els infants ja nascuts necessiten seguretat jurídica.
En contra
- Converteix el cos de la dona i el nadó en objecte d'un contracte.
- A la pràctica s'aprofita de dones pobres d'altres països.
- Hi ha altres vies per formar una família, com l'adopció.