En 30 segons
A Espanya la interrupció voluntària de l'embaràs és legal a petició de la dona durant les primeres 14 setmanes, i fins a la setmana 22 si hi ha risc greu per a la seva vida o la seva salut o anomalies greus en el fetus. Des del 2023 les joves de 16 i 17 anys no necessiten el permís dels pares. És un dels debats ètics més intensos perquè enfronta l'autonomia de la dona amb la protecció de la vida prenatal.
El que diu la llei
- Fins a la setmana 14: a petició de la dona, després de rebre informació sobre drets i ajuts. Des del 2023 ja no són obligatoris els 3 dies de reflexió.
- Fins a la setmana 22: per risc greu per a la vida o salut de la dona o anomalies fetals greus, amb dictamen mèdic.
- Sense límit de setmanes: anomalies incompatibles amb la vida o malaltia extremadament greu i incurable, confirmades per un comitè clínic.
Es presta a la sanitat pública. Els professionals sanitaris poden exercir l'objecció de consciència, que han de comunicar per escrit i per endavant; el sistema ha de garantir que la prestació estigui disponible.
Com ha canviat
- 1937: la Generalitat de Catalunya aprova la primera regulació de l'avortament a Espanya, derogada el 1939.
- 1985: despenalització en tres supòsits (violació, risc per a la mare i malformacions).
- 2010: llei de terminis, amb 14 setmanes lliures.
- 2023: el Tribunal Constitucional avala la llei del 2010 i una reforma elimina el permís patern als 16 i 17 anys i els dies de reflexió.
Els arguments
A favor del dret a decidir
- La dona ha de poder decidir sobre el seu propi cos i el seu projecte de vida.
- Prohibir-lo no evita avortaments: els porta a la clandestinitat i posa en perill la salut.
- En les primeres setmanes l'embrió no té la capacitat de sentir que justificaria imposar l'embaràs.
En contra o per més límits
- La vida humana comença en la concepció i mereix protecció des d'aquell moment.
- L'Estat hauria d'oferir més suport perquè cap dona avorti per motius econòmics.
- Les anomalies fetals no haurien de ser motiu per interrompre l'embaràs.