L'Estatut d'Autonomia és la norma institucional bàsica de Catalunya: diu quines institucions té, quines competències exerceix i quins drets reconeix. És alhora una llei orgànica de l'Estat. N'hi ha hagut tres: 1932, 1979 i 2006. El del 2006 va ser retallat en part per la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010.
Tres Estatuts
- 1932 (Estatut de Núria): aprovat en referèndum a Catalunya i retallat després per les Corts de la República. Va restablir la Generalitat, amb Francesc Macià com a President. Va quedar suspès el 1934 i abolit per Franco el 1938.
- 1979 (Estatut de Sau): aprovat en referèndum amb el 88 % de vots a favor. Va ser el marc de l'autogovern durant 27 anys.
- 2006: aprovat pel Parlament, retallat per les Corts Generals i ratificat en referèndum amb el 74 % de vots a favor (participació del 49 %).
Quines competències té la Generalitat
Les competències poden ser exclusives (la Generalitat legisla i executa), compartides (l'Estat fixa les bases i Catalunya les desplega) o executives (Catalunya aplica lleis de l'Estat).
- Exclusives o gairebé: dret civil català, llengua pròpia, cultura, urbanisme i habitatge, comerç interior, turisme, policia pròpia (Mossos), organització territorial.
- Compartides: educació, sanitat, medi ambient, consum, règim de les administracions.
- Executives: legislació laboral, presons, propietat intel·lectual.
L'Estat manté, entre altres, la defensa, les relacions internacionals, la nacionalitat i l'estrangeria, el dret penal i processal, la Seguretat Social i la legislació laboral.
La sentència del 2010
El juny del 2010 el Tribunal Constitucional va resoldre el recurs del Partit Popular contra l'Estatut. Va declarar inconstitucionals 14 articles, totalment o parcialment, i en va reinterpretar 27 més. Entre el més rellevant: el preàmbul que defineix Catalunya com a nació «no té eficàcia jurídica interpretativa», el català no pot ser llengua «preferent» de les administracions i el Consell de Justícia de Catalunya no pot ser un òrgan de govern del poder judicial. La sentència va provocar una gran manifestació a Barcelona i és a l'origen del procés polític dels anys següents.
Drets que reconeix l'Estatut
L'Estatut del 2006 inclou una carta de drets dels ciutadans de Catalunya: dret a una mort digna i a expressar voluntats anticipades, drets en l'àmbit de la salut, l'educació i els serveis socials, drets lingüístics, dret a una bona administració i a accedir a la informació pública. Vinculen els poders públics catalans i es poden invocar davant el Síndic de Greuges.
Vigent a 9 de novembre de 2026 · Llei Orgànica 6/2006, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, y STC 31/2010